Pinzellades, textures pictòriques. L’estructura, entre la densitat i el silenci.
Atònita, en absència del temps. Ni allò ja dit ni allò possible: l’instant.
La tempesta, el torb, torba: quin destorb, trastorna l’ordre.
Què t’inquieta sinó el teu propi desig?
El vent gira en espiral i forma un remolí absorbent.
El discurs harmònic és paral·lel al discurs del soroll.
L’escolta genera expectatives, retarda els fets, accelera la dicció.
La idea forma el so. Sorgeixen els materials, l’àmbit, els seus límits.
Estableix camins o els desestima: els arguments, ineludibles.
Jordi Rossinyol 