Abstracte
work for contrabass and electronics, 2021 (11′)
premiere : Sala Aranyó / Phonos / Universitat Pompeu Fabra, 3 november 2022 20:30 h. (octophonic version)
Rafael Esteve, contrabass / Ángel Faraldo, sound
Jordi Rossinyol, Rafael Esteve, Andrés Lewin-Richter
Text in CAT / ES / EN
CAT
En els anys setanta vaig visitar el pintor Josep Hurtuna en el seu estudi. L’artista treballava amb taques de color a partir de formes abstractes. Abstracte és la formulació explícita d’un plantejament equivalent: els elements sonors es separen de la narrativa sobrepassant el context romàntic i establint altres relacions.
Paral·lelament, l’obra recupera una línia de recerca on els àmbits de relació entre intèrpret i compositor es desplacen durant el procés de composició de la part instrumental. La construcció musical ha tancat els paràmetres, l’estructura, el temps, els espais implícits, la polifonia, la dinàmica i el timbre. En aquest encontre entre intèrpret i compositor, el contrabaix s’hi incorpora primer amb totes les possibilitats obertes, però haurà de copsar l’entramat estructural, la mena de referències que es produeixen, el sentit d’un atzar que no és capriciós ni queda a l’aire. Descobrir el lloc que haurà d’ocupar el contrabaix viu (n’hi ha d’altres gravats) no és senzill, així que caldrà submergir-se en la teranyina que formen els sons, tancada i precisa, aprenent a desplaçar-s’hi com si fos una aranya movent-s’hi subtilment, amb força, lleugera i decidida.
Aquesta tasca ha estat possible mercès a una estreta col·laboració amb el contrabaixista Rafael Esteve, a qui està dedicada l’obra.
ES
En los años 70 visité al pintor Josep Hurtuna en su estudio. El artista trabajaba con manchas de color a partir de formas abstractas. Abstracte es la formulación explícita de un planteamiento equivalente: los elementos sonoros se separan de la narrativa sobrepasando el contexto romántico y estableciendo otras relaciones.
Paralelamente, la obra recupera una línea de trabajo donde los ámbitos de relación entre intérprete y compositor se desplazan durante el proceso de composición de la parte instrumental. Por el momento, la construcción musical ha concluido todos los parámetros, la estructura, el tiempo, los espacios implícitos, la polifonía, la dinámica y el timbre. En este encuentro entre intérprete y compositor, el contrabajo se incorpora inicialmente con todas las posibilidades abiertas, pero habrá que situarse en el entramado estructural, entremezclándose con las referencias que se producen, en sintonía con un sentido de azar que no es caprichoso ni queda en el aire. Descubrir el lugar que habrá de ocupar el contrabajo vivo (puesto que hay otros que están grabados) no es sencillo, así que será necesario sumergirse en la telaraña que forman los sonidos, cerrada y precisa, aprendiendo a desplazarse com si se tratara de una araña moviéndose sutilmente, con fuerza, ligera y decidida.
Este trabajo ha sido posible gracias a una estrecha colaboración con el contrabajista Rafael Esteve, a quien está dedicada la obra.
EN
In the 70s I visited the painter Josep Hurtuna in his studio. The artist worked with spots of color from abstract forms. Abstracte is the explicit formulation of an equivalent approach: the sound elements are separated from the narrative, surpassing the romantic context and establishing other connecting fields.
At the same time, the piece recovers a line of work where the connecting fields between performer and composer shift during the composition process of the instrumental part. For the moment, the musical construction has concluded all the parameters, the structure, the timing, the implicit spaces, the polyphony, the dynamics and the timbre. In this meeting between performer and composer, the double bass is initially incorporated with all the possibilities open, but it will have to be placed in the structural framework, intermingling with the references that are produced, in tune with a sense of chance that is neither capricious nor left open. Discovering the place that the live double bass will occupy (since there are others that are recorded) is not easy, so it will be necessary to immerse oneself in the cobweb formed by the sounds, closed and precise, learning to move as if it were a spider moving in a subtle, strong, light and purposeful way.
This task has been possible thanks to a close collaboration with double bass player Rafael Esteve, to whom the work is dedicated.
Jordi Rossinyol 