De la mà frondosa
dues cançons per a soprano i piano amb textos de Lluís Solà.
estrena: 19/VII/2018 Atlàntida (Vic).
Judit Muñoz, soprano
Hug Vilamala, piano
Image: Maria Àngels Jordà
La mà frondosa
Al llit ombrós de la neu
Quan el desig germina,
entranyable, insapient.
Tu dins el tu,
exhalat en la plaga
intermitent, desplomat
pausadament en el mirall,
cap a tu, endins de tu,
davant el matoll ardent.
Meandre
furiós i dòcil,
immòbil en la distància
de tot, ull trèmul,
llavi balb, enclotat,
engorgat, missatger
de la paraula closa.
__
Seduïts per la claror furiosa
que cenyeix les branques,
encegats, miops,
allargant una mà
frondosa.
Palpant, ensumant,
ressagats, en retard,
atrafegats entre
el matoll d’abans
i el matoll de després,
ajaguts a la falda
de ningú.
Mà intensament allargada,
cap enllà, mà
infantívola, frondosament
estesa, rompuda,
clivellada, esborrada, mà
dispersa que el vent blavós acotxa.
(Lluís Solà, poemes 16 i 18, pàg. 92 i 94: De veu en veu. Edicions Proa 2001, Els llibres de l’Óssa Menor)
Jordi Rossinyol 