work for orchestra and choir (for music school) composed in 2011.
Poems of Ausiàs March (1397-1459).
Ausiàs March: link here (in english)
Text created from fragments of poems by Ausiàs March.
« Així com quell qui en lo somni es delita
e son delit de foll pensament ve,
me pren a mi, que’l temps passat me té
l’imaginar, que altre bé no hi habita. »
. . . .
“Plena de seny, no pot Déu a mi dar,
fora de vos, que descontent no camp.
Tos mos desigs, sobre vós los escamp.
Tot és dins vos lo que em fa desitjar.”
. . . .
“Amor a mi descobre fantasiant…
…los grans secrets que als més subtils amaga”.
. . . .
“Quins tan segurs consells vas encercant,
cor malestruc, enfastijat de viure?
¿com sofriràs los mals que et són davant?
Acuita’t a la mort, qui t’espera
e per tos mals te allongues tos jorns
aitant és lluny ton delitós sojorn,
com vols fugir a la mort falaguera.”
. . . .
“Llir entre cards,
l’hora sent acostada
que és ma vida finida:
puig que del tot ma esperança és fugida,
ma arma roman en aquest món damnada.”
. . . .
“Plena de seny vullau-vos acordar
com per amor venen grans sentiments
e per amor pot ser hom ignocents
e mostre-ho jo qui n’he perdut parlar”.
. . . .
“Callen aquells que d’amor han parlat
e, dels passats tots llurs escrits
e, en mi pensant, meteu-los en oblits:
en mon esguard ningú és enamorat
car pas desig sens esperança haver”.
. . . .
« Així com quell qui en lo somni es delita
e son delit de foll pensament ve,
me pren a mi, que’l temps passat me té
l’imaginar, que altre bé no hi habita. »
Comentary (in Catalan):
« L’imaginar » és una obra escrita expressament per a l’Orquestra i el Cor de l’Escola de Música de Mollet. Ens trobem davant d’una música que fa servir, en relació al context, un llenguatge musical nou. Sonoritats que trobem en algunes músiques del segle XX i que deriven de la tradició; llenguatges musicals que demanen altres ritmes, altres acords, altres sons, que el compositor escriu per expressar idees del nostre temps.
Els alumnes s’han trobat amb aspectes de la partitura als que no hi estaven acostumats, i de mica en mica han anat descobrint la música a través d’un procés gens fàcil, però satisfactori i engrescador.
Els textos que canta la cantant solista i el Cor són fragments de poemes d’amor d’Ausiàs March (1397-1459). Estan escrits en català antic, però en el cas d’aquesta obra, més que intentar entendre el significat de totes les paraules, es tracta de gaudir d’un regust antic i suggerent que es barreja amb la sonoritat d’una música nova.
Jordi Rossinyol 