fascinació de…

Fascinació de la boira

tenor recorder (changes to sopranino) and electronics (9′)

20 de maig de 2025: Joan Izquierdo (Sala Aranyó, Phonos U.P.F.). Obra dedicada a Joan Izquierdo.

The concert also featured works by Arturo Moya, Gabriel Brncic, Alex Arteaga, Eduard Resina and Anna Bofill

image: nighttingale

concert recording (Phonos/UPF)

concert comment (published on Facebook): (CAT/ES/EN)

CAT

El compositor treballa amb la seva història i el seu llenguatge particular. Virginia Woolf es va referir als escriptors « …com si treballessin en un gran edifici construint-lo amb l’esforç de tots, de manera que cadascun dels treballadors fos anònim. »

En música podem veure les composicions actuals formant part d’un engranatge expressiu comú que evoluciona i es retroalimenta.

El plaer d’ahir en el concert de Joan Izquierdo (flauta de bec i electrònica) comptant amb la magnífica difusió de Phonos, consistia en que no dequeia l’interès mentre mostrava maneres de fer que s’equilibraven, deixant la porta oberta a la recerca i a l’expressivitat de cada compositor.

El programa va començar amb una emotiva performance d’Arturo Moya, que comptava amb una música que pel seu interès podria també ser autònoma. L’obra de Gabriel Brncic, directa, dràstica i potent, interpel·lava l’audició sense compliments, una composició que mereix ser escoltada successives vegades. La d’Eduard Resina destacava pel seu tractament virtuós i interessant de la flauta i l’obra de l’Anna Bofill és al meu entendre la imatge de la distensió i de l’imprevist. L’obra d’Alex Arteaga es fa escoltar, subtil i intensa, i de l’obra de Rossinyol poc puc dir-ne perquè hauria d’escriure des d’una altra òptica.

Des dels nombrosos compositors assistents i el nombrós públic divers, que quan ve a un d’aquests concerts hi torna, mantenim el desig que Phonos continuï essent el lloc de creació i de difusió que necessitem.

ES

El compositor trabaja con su historia y su lenguaje particular. Virginia Woolf se refirió a los escritores, « …como si trabajaran en un gran edificio, construyéndolo con el esfuerzo de todos, de modo que cada uno de los trabajadores fuera anónimo. »

En música podemos ver las composiciones actuales formando parte de un engranaje expresivo común que evoluciona y se retroalimenta.

El placer del que disfrutamos ayer en el concierto de Joan Izquierdo (flauta de pico y electrónica) contando con la magnífica difusión de Phonos, consistía en que no decaía el interés mientras mostraba formas de hacer que se equilibraban, dejando la puerta abierta a la búsqueda y expresividad de cada compositor.

El programa comenzó con una emotiva performance de Arturo Moya, que contaba con una música que por su interés podría también ser autónoma. La obra de Gabriel Brncic, directa, drástica y potente, interpelaba a la audición sin cumplimientos, una composición que merece ser escuchada sucesivas veces. La de Eduard Resina destacaba por su tratamiento virtuoso e interesante de la flauta y la obra de Anna Bofill es en mi opinión la imagen de la distensión y de lo imprevisto. La obra de Alex Arteaga se hace escuchar, sutil e intensa, y de la obra de Rossinyol poco puedo decir porque debería escribir desde otra óptica.

Desde los numerosos compositores asistentes y el numeroso público diverso, que cuando viene a uno de estos conciertos vuelve, mantenemos el deseo de que Phonos siga siendo el lugar de creación y difusión que necesitamos.

FR

Le compositeur travaille avec son histoire et son langage particulier. Virginia Woolf faisait référence aux écrivains « …comme s’ils travaillaient à un grand bâtiment, le construisant avec l’effort de tous, de sorte que chacun des ouvriers était anonyme. »

En musique, nous pouvons considérer les compositions actuelles comme faisant partie d’un mécanisme expressif commun qui évolue et se nourrit mutuellement.

Le plaisir que nous avons eu hier au concert de Joan Izquierdo (flûte à bec et électronique) avec la magnifique diffusion de Phonos, a consisté dans le fait que l’intérêt ne s’est pas démenti alors qu’il montrait des manières de faire les choses équilibrées, laissant la porte ouverte à la recherche et à l’expressivité de chaque compositeur.

Le programme a débuté par une performance émouvante d’Arturo Moya, avec une musique qui, en raison de son intérêt, pouvait également être considérée comme indépendante. L’œuvre de Gabriel Brncic, directe, drastique et puissante, interpelle l’auditeur sans compliments, une composition qui mérite d’être écoutée à plusieurs reprises. L’œuvre d’Eduard Resina se distingue par son traitement virtuose et intéressant de la flûte, et l’œuvre d’Anna Bofill est, à mon avis, l’image de la détente et de l’inattendu. Le travail d’Alex Arteaga c’est un plaisir de l’écouter, subtil et intense, et je ne peux pas dire grand-chose sur le travail de Rossinyol car je devrais écrire d’un point de vue différent.

De la présence de nombreux compositeurs et du public nombreux et diversifié qui, lorsqu’il vient à l’un de ces concerts revient, nous maintenons le désir que Phonos continue d’être le lieu de création et de diffusion dont nous avons besoin.

image: nightingale

Other works by Jordi Rossinyol performed by Joan Izquierdo

Denses harmonies (alto recorder and guitar, 1993-2005) LINK

Concert d’hivern (bass recorder and two guitars, 2005) LINK

Lapsus (recorder soprano and electronics, 2002) LINK

Sólo sueño (tenor recorder, 1998) LINK