Concert mestís (1997)

guitarra i electrònica 10′

estrena 17-12-1997 IX Mostra de Música Catalana Contemporània

© nightingale

Comentari de Concert mestís pels 40 anys de Phonos CAT

Phonos en aquella època era un lloc intens. Seria en part el paisatge, els arbres i la casa, extrets d’un altre món. El desordre era inevitable: incomptables i inaccessibles aparells a través dels quals, a poc a poc, t’anaves introduint en l’alquímia. En horaris inversemblants m’envoltava d’anells magnètics. Al quadre del sintetitzador analògic s’arribava amb regles clares que invariablement produïen efectes inesperats. Calia temptar la sorpresa; l’ínfim detall alterava el resultat. No hi ha paraula més ben trobada que laboratori. Cables, cintes, taules de mescla eren els tubs d’assaig on es buscava “alguna cosa”. I en el moment més impensable el punt desconegut apareixia. T’ho anotaves atentament i l’enregistraves entrecreuant els dits. Aprendre i compondre era la mateixa cosa. I era un fet físic, plàstic. Després, les fórmules trobades bullien: s’havia de pensar en noves combinacions i formes per a assaborir-ne els resultats. Llibretes, gràfics, hipòtesis, eren necessaris.

Concert mestís és posterior, però vaig traslladar a l’ordinador Next aquesta visceralitat. Ara podia fer milers de talls de cinta combinant-los des del teclat. Les transposicions podien multiplicar-se sense que la qualitat del so no s’alterés. Tot i això, les preguntes que m’anava formulant continuaven sent, apassionadament, les mateixes.

Commentary on Concert mestís for the 40th anniversary of Phonos EN

Phonos at that time was intense. It would be partly the landscape, the trees and the house, taken from another world. Disorder was inevitable: countless and inaccessible devices through which, little by little, you were introduced to alchemy. At unbelievable times I would surround myself with magnetic rings. The analog synthesizer’s panel was reached with rules that invariably produced unexpected effects. It was necessary to tempt surprise; the smallest detail altered the result. There is no better word than laboratory: cables, tapes, mixing boards were the test tubes where something was sought. And at the most unthinkable moment the unknown point would appear. You would write it down carefully and record it by crossing your fingers. Learning and composing were the same thing. And it was a physical, plastic fact. Then, the formulas found boiled: one had to think of new combinations and forms to savor the results. Notebooks, graphs, hypotheses, were necessary.

Concert mestís is later, but I transferred this viscerality to the Next computer. Now I could make thousands of tape cuts combining them from the keyboard. The transpositions could be multiplied without the quality of the sound being altered. However, the questions I was asking myself remained, passionately, the same.

Comentario de Concert mestís para los 40 años de Phonos ES

Phonos en esa época era subyugante. Sería en parte el paisaje, los árboles y la casa, extraídos de otro mundo. El desorden era inevitable: incontables e inaccesibles aparatos a través de los cuales, poco a poco, te ibas introduciendo en la alquimia. En horarios inverosímiles me rodeaba de anillos magnéticos. En el cuadro del sintetizador analógico se llegaba con reglas claras que invariablemente producían efectos inesperados. Había que tentar la sorpresa; el ínfimo detalle alteraba el resultado. No hay palabra mejor encontrada que laboratorio. Cables, cintas, mesas de mezcla eran los tubos de ensayo en los que se buscaba algo. Y en el momento más impensable el punto desconocido aparecía. Te lo anotabas atentamente y grababas cruzando los dedos. Aprender y componer era lo mismo. Y era algo físico, plástico. Después, las fórmulas encontradas hervían: había que pensar en nuevas combinaciones y formas para saborear sus resultados. Libretas, gráficos, hipótesis, eran necesarios.
Concert mestís es posterior, pero trasladé al ordenador Next esta visceralidad. Ahora podía hacer miles de cortes de cinta combinándolos desde el teclado. Las transposiciones podían multiplicarse sin que la calidad del sonido no se alterara. Sin embargo, las preguntas que me iba formulando seguían siendo, apasionadamente, las mismas.

Aquesta obra va realitzar-se amb una Beca de l’Institut Universitari d’Audiovisuals, interpretant-se el 1997 i el 1998

cartell del cartell de l’estrena

©Roc Parés 1997

ENLLAÇ / LINK a Constel·lació per a mons distòpics, guitarra i electrònica